NOU ESPAI BARÇA: ELS VALORS PERDUTS.

La presentació de la proposta del Nou Espai Barça a la que es van convocar els Inscrits/es en Llista d'Espera d'Abonaments no va poder ser més desencoratjadora. Creiem que el referèndum permetrà tirar-la endavant, és el que està escrit. És pel que lluita aquesta Directiva.

Els punts forts amb els que juga aquesta Directiva és la fictícia certesa de que s'acomplirà pressupost, que el projecte s'autofinançarà, l'avidesa dels abonats per reagrupar-se i que els que esperem des de fa anys poder tenir un abonament ho prenem com la única oportunitat d'aconseguir-ho.

Els valors es van diluir quan el Sr. Cardoner va informar que en les properes adjudicacions d'abonaments no renovats a Inscrits/es en Llista d'Espera deixaran de tenir la opció de restar-hi un anys més si no et convencen cap de les localitats disponibles quan et toqui. Si no en tries una, de la ubicació o característiques que hi hagi, no aniràs fora de la Llista d'Espera però et posaran al final de la cua. Perdràs tots els anys de persistència per que no vulguis un gol si esperes tribuna o si vols un abonament complert i només en quedin de Lliga/Copa. Això seria acceptable si poguéssim triar entre els 15.000 seients que no tenen abonat/da, però només podem triar entre els dos centenars disponibles cada any, i la majoria no són complerts. La decisió de vot no la farem per la credibilitat d'aquesta Directiva, però carregar-se aquesta opció, que vam haver de lluitar quan es va fer el primer lliurament, no ajuda.

El Sr. Cardoner, conscient que no hi havien periodistes a la sala, va explicar que en els moment difícils que vivim (el Club no, per què té un abast internacional) permeten que els abonats/des que no poden pagar l'anualitat ajornin o fraccionin el pagament. Ja ens ho havien dit fa un any a la reunió que vam mantenir-hi, però no ho digueu a ningú. No ens podem comparar amb el Bayern de Munich, que només van a la pela, als abonats/des se'ls facilita tot i no se'ls demana res, són intocables. La resta que no hem assolit aquesta categoria rebem un tracte diferent. Els bons socis/es no-abonats són els 1.500 japonesos, que paguen la quota anual i rebutgen fins i tot rebre la revista Barça per que la consulten per internet.
El moment més decebedor va ser quan, davant les queixes per l'eliminació de la permanència d'un any, el Sr. Cardoner va insinuar que quan et toqui agafis un dels abonaments que hi hagi, per què els de darrera frisarien per agafar-lo, i ja t'aclariràs amb els de darrera de la cua que estan esperant. Tota una manifestació de valors, en comptes d'apreciar i reconeixer la constància i l'estima pel Club es promou el mercadeig amb els simbols. Per que el seient pels abonats/es és un símbol, un petit tresor.

Molta gent podia no estar d'acord amb el projecte de reforma d'en Foster presentat per l'anterior Directiva, però aquesta l'està fent bó. Les dimensions i abast d'aquest el superen molt, amb el que no són comparables. Després de la fallida opció de construir un nou estadi a la Diagonal, que sembla que deuria de sorgir d'alguna de les consultores internacionals que han estat treballant-hi aquests dos anys, ara cal tornar al punt de partida. El Camp Nou es pot rehabilitar, amb el sobrecost i augment de terminis que implica, però tota la resta cal demolir-ho. Com el sentiment blaugrana de tradició i heretatge, això només és per les 30.000 famílies que tenen més d'un abonament a casa.

Així doncs, la proposta del Nou Espai Barça és vendre'ns la pell al diable de la internacionalització i preservar els drets d'un reduït grup de socis/es. I ens hi posarem bé per un o tres centímetres més d'ample de seient, per poder reagrupar abonaments a tercera graderia, per pillar una abonament, etc. Com la majoria de les intervencions, "que hay de lo mio" i el Club que s'esfonsi en la misèria. Trist, molt trist. Haurem d'agafar els cales i correr.