LES CANDIDATURES DE SANDRO ROSELL I LES PROMESES ELECTORALS

-->

Aquest cap de setmana he anat per darrera vegada amb la meva filla de 7 anys al Camp Nou sense haver de comprar-li una entrada. És sòcia des que va néixer i porta des de setembre del 2008 inscrita esperant un abonament per quan arribés aquest moment. I la temporada vinent encara no disposarà d’abonament.

Em vaig trobar amb la curiosa situació que el seient que vaig comprar a primers de setembre estava ocupat per un afeccionat del Betis, que tenia un abonament que segons l’abonat del costat era el del seient. Va marxar sense que jo ho pogués verificar. Les graderies eren plenes d’estrangers (alguns amb abonaments a les mans, perduts cercant el seu seient), hem entrat en temporada turística i, davant el fet que no es guanyés la Lliga en aquest partit, suposo que es van produir molts alliberaments i desercions pel bon temps i el dia de la Mare.

Els primers inscrits en Llista d’Espera, quan l’actual Directiva la va regularitzar, eren de la tardor del 2004. Després de dos lliuraments, d’un grapadet d’abonaments en tres anys, els actuals inscrits per ordre ho estan des de començament de 2005. Estem doncs perdent temps, no pas recuperant-lo.

La campanya del Gran Repte sembla que va augmentar el fenomen de fer soci/es als fills, sovint nets, tot just néixer. Tota aquesta generació de Barcelonistes ja poden Inscriure’s si volen poder disposar d’un abonament al Camp Nou abans de jubilar-se (suposem que cap als 70 anys), donat que a aquest ritme potser no els hi lliuraran abans. Tot serà que les expectatives de tornar a escombrar a les urnes, i davant de tots els fronts oberts que comença a tenir aquesta Directiva, faci que en algun moment pre-electoral, i enllestida l’actualització del Cens, es lliurin com a molt un o dos milers d’abonaments als Inscrits per recollir simpaties i generar expectatives. La resta hauran de seguir esperant, ja no sé fins a quan (per que no crec que hi hagin gaires lliuraments més d’abonaments).

Com a mínim en el meu cas m’agradaria, a banda d’inscriure’l com a soci/a tan bon punt neixi, poder cedir el meu abonament al meu net/a, per que potser jo ja no estaré per anar  sovint al Camp, Nou o Qatar Stadium.

P.D.: Per sort aquesta temporada hem pogut pescar abonaments pel bàsquet i, alliberant-los sempre que no hi hem anat, ja hem aconseguit convertir-los en Palau Ple per la temporada vinent i recuperar-ne el 90% del preu. No els deixarem escapar mai, per noslatres són un bé massa preuat.