Els ingressos per taquillatge, "matchday", del Barça han anat incrementant-se les anteriors set temporades, amb una de les pujades més importants entre els clubs més potents d'Europa.
14,4%, 15,9%, 15,7%, 3,3%, 4,4%, 2,4% i el 13,2% de la temporada passada. La pujada d'abonaments del 2004, la de les llotges de la mateixa època, l'increment sostingut de les entrades i la gestió que se'n fa (VIPs, Hospitality, etc.) en són els motius.
Si es compara amb l'assistència mitjana als estadis en aquestes temporades es pot observar que el Barça és el cinquè club per ingressos per seient ocupat. Si el mateix rendiment que es treu ara s'obtingués amb tot el camp ple, el Barça passaria a ser el quart però a molta menys diferència dels capdavanters. Donada la capacitat del Camp Nou el col·locaria en segon lloc en valor absolut, al mateix nivell que el Madrid.
D'acord que és una aproximació, donat que caldria descomptar els ingressos dels seients venuts però desaprofitats i que la dinàmica de venda no te per què funcionar igual amb un volum més gran d'entrades disponibles.
Nosaltres creiem que una tercera part dels seients buits són d'entrades, uns 9.000, i la resta d'abonaments, uns 18.000. Pels moviments i manifestacions que hem observat aquesta temporada creiem que, com és temptació de qualsevol Directiva, sembla que es pot produïr un augment del preu dels abonaments (fet que no ens agrada pas gaire). Com no és possible reduïr de cop la proporció d'abonats, del 85% actual al 60% que tenen els clubs capdavanters en aquests ingressos, és l'única manera de fer crèixer aquest concepte.
No volem que res vagi en contra dels abonats, donat que aspirem a ser-ho, però cal ser conscient que el desaprofitament massiu d'abonaments, deixant el seient buit, és dolent pel Club i a la llarga pel col·lectiu d'abonats.
14,4%, 15,9%, 15,7%, 3,3%, 4,4%, 2,4% i el 13,2% de la temporada passada. La pujada d'abonaments del 2004, la de les llotges de la mateixa època, l'increment sostingut de les entrades i la gestió que se'n fa (VIPs, Hospitality, etc.) en són els motius.
Si es compara amb l'assistència mitjana als estadis en aquestes temporades es pot observar que el Barça és el cinquè club per ingressos per seient ocupat. Si el mateix rendiment que es treu ara s'obtingués amb tot el camp ple, el Barça passaria a ser el quart però a molta menys diferència dels capdavanters. Donada la capacitat del Camp Nou el col·locaria en segon lloc en valor absolut, al mateix nivell que el Madrid.
D'acord que és una aproximació, donat que caldria descomptar els ingressos dels seients venuts però desaprofitats i que la dinàmica de venda no te per què funcionar igual amb un volum més gran d'entrades disponibles.
Dades de les tres temporades anteriors.
(Font: Deloitte - Football Money League 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011) |
Nosaltres creiem que una tercera part dels seients buits són d'entrades, uns 9.000, i la resta d'abonaments, uns 18.000. Pels moviments i manifestacions que hem observat aquesta temporada creiem que, com és temptació de qualsevol Directiva, sembla que es pot produïr un augment del preu dels abonaments (fet que no ens agrada pas gaire). Com no és possible reduïr de cop la proporció d'abonats, del 85% actual al 60% que tenen els clubs capdavanters en aquests ingressos, és l'única manera de fer crèixer aquest concepte.
No volem que res vagi en contra dels abonats, donat que aspirem a ser-ho, però cal ser conscient que el desaprofitament massiu d'abonaments, deixant el seient buit, és dolent pel Club i a la llarga pel col·lectiu d'abonats.
A mi em sembla cínic les conclusions a les que arribeu, q es pujin preus per a treure número d'abonats? Podrieu dir que el seient lliure deixa poc benefici al soci i q x això molts no s'hi apunten, es podrien repartir els beneficis d'una altra manera, així tots hi guanyariem. El que no pot ser és que un partit com el llevant que val 20-30e mínim deixi uns beneficis al soci de 7-8e
ResponEliminaNo hem diem pas en aquesta publicació que calgui pujar el preu de l'abonament! No ens interessa pas, començant per les anualitats a fons perdut que cal pagar si algún dia reben abonament. Els clubs italians tenen abonaments més barats i no emplenen, els alemanys equivalents i emplenen i els anglesos més cars i també emplenen. La qüestió són les facilitats (horaris, preferència, etc.) i els hàbits que es creen. Un abonat que no hi va, ni l'allibera amb prou marge, perd tota legitimitat de tenir l'abonament. Ara, això si, no cal preocupar-se que ningú li treurà. El que creiem és, que per les informacions que s'han anat donant i la consecució de fets, força aviat es pot prdouïr una pujada del preu dels abonaments. Encara que no ens sgradi, igual que als abonats.
Elimina